JBL.

Que tens? Es que exactament no se que tens... Alguna cosa has de tenir, perque cada vegada que et veig em quedi embobada. Perque cada vegadaqeu et vegi em surti un petit somriure sol. Perque senti... Bé, no se quina sensació és, no trobo paraules exactes... Perque cada vegada que et veig, m'enamoro una mica més de tu. 
Per que? Perque no estem com abans? Perque no em dius aquells "t'estimo" falsos? Els trobo a faltar tant... Mes exactament igual si no senties res per mi, pero aquelles paraules falses e, feien seguir endevant, ja ho sabia, no em feia ilusions, pero era l'únic que necessitava al dia per seguir endevant, per no caure'm més al terra. 
No he contat els somriures, pocs diria que han sigut. Falsos? No ho sé, això només ho saps tu. Em feien tant feliç... Els trobo a faltar. Et trobo a faltar a tu.
Mirades? Aquelles mirades que pel passafís, pel pato, o pel camí em feies... M'agradaven, m'agradaven molt. Aligual que m'agrades tu, m'agrades molt. Penso, bé, tinc la sensació de que em segueixes mirant, com abans, tot i que ara... Ara em mires més que abans... Es veritat, o són sensacions meves? Segur que són sensacions mesves. Pero saps que? Pensar que és veritat em fa sentir millor, em fa sentir diferent...
No demano que t'enamoris de mi, ja se que es impossible, pero demano que tornis. Necessito tornar a sentir aquells sensació que tenia cuan em somreies. Necessito tornar a tremolar cuan em passaves a pocs centímetres de mi. Necessito tornar a fer-me la gilipolles cuan em deies t'estimo. Necessito que la gent em torni a preguntar perque somreia tant, perque estava tant tonta... Necessito que aquella resposta tornis a ser tu i no un altre. Ho necessito. Et necessito.
Mai hi ha hagut un altre, mai. Mai he deixat d'estimar-te, mai. Sempre has sigut tu el primer, bé, l'únic. Ets inevitable, en tots sentits... Pero, ja se que es impossible. Es impossible que el que he dit, passi. Es impossible que tornis, i que em faltin paraules. Tu erets la única raó per la que seguir endevant. Em donaves força per seguir endevant.
Tot es fa curt per definir, explicar el que sento per tu, l'únic que sé es que no ho he sentit mai, amb ningú. I també se, que vaig trigar poc en estimar-te des de aquell 30 de juny, i trigaré molt en oblidar-te, si t'oblido, des de avui.
Sempre seràs el meu petit, sempre.