Que boig el món, però és el millor d'entre els possibles.

Vull poder sentir la teva veu sense saber que és la veu que més m'agrada, poder mirar-te als ulls sense saber que són els ulls que més he mirat i que miraré mai, vull poder deixar de sentir el que sento per tu, poder dir que sóc feliç sense tu, poder dir "sí, t'he oblidat", i que ja no formes part de mi, dels meus pensaments, del meu tot.
He intentat oblidar-te varis cops, i molts cops he pensat que ho havia aconseguit, però ara sé i sabré sempre que és impossible treute't del meu cap; hi has sigut, hi ets i hi seràs sempre. No hi ha més.
I tinc ganes de ser lliure, de no dependre de si tu estàs bé, de si avui estàs simpàtic, o estàs nerviós, vull ser com em senti jo, i no com em facis sentir tu, vull viure, per primer cop, allunyada de tu. Vull probar-ho, ja que, de moment, la vida sense tu, no existeix.