Tot i que t'hagis oblidat de mi, jo de tu no. Per mi sempre seràs el meu petit, aquell que vaig conèixer recuperant biologia... Aquell que em feia sentir coses que no havia sentit mai, el que em regalava somriures pel passadís, el que em mirava i em posava nerviosa, el que m'obria i es preocupava per mi, o almenys per un moment, un segon, havia pensat en mi...
No puc dir que t'odio o que t'he oblidat, quan no paro de pensar en tu , i t'estimo més que a ningú...
Saps que? Amb tu he après que a vegades els somnis, per molt que els persegueixes, no es fan realitat...
No hay comentarios:
Publicar un comentario